FRANCESC EIXIMENIS
Francesc Eiximenis (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó. Fou probablement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts. Per tant, hom pot afirmar que tant en l'àmbit literari com en l'àmbit polític, tingué molta influència. Entre els seus lectors podem trobar a importants personalitats de la seua època, com per exemple els reis de la Corona d'Aragó Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l´Humà, i el Papa Benet XII d´Avinyó.
La vida de Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis nasqué pels volts de 1330 potser a Girona. Quan era molt jove, entrà en l'ordre franciscà. La seua formació començà en les escoles de l'orde franciscà a Catalunya. Després anà a les universitats més importants d'Europa: la Universitat d 'Oxford i la Universitat de París.
Es doctorà en Teologia l’any 1374 a Tolosa. Va ser nomenat Catedràtic a Barcelona -càrrec que ocuparia fins al 1381- i posteriorment marxà a València, on participà com a mitjancer en les commocions socials que es produïren a la ciutat del Túria, l’any 1383, durant el regnat de Pere III.
En 1408 prengué part al Concili de Perpinyá. Allà el nomenà el Papa d'Avinyó Benet XIII primer Patriarca de Jerusalem i després administrador apostòlic (bisbe provisional) de la diòcesi d'Elna (antic nom de la diòcesi de Perpinyà).
Eiximenis morí a Perpinyà segurament el 23 d'abril de 1409.
Obres de Francesc Eiximenis
Les obres de Francesc Eiximenis gaudiren d’una gran popularitat i traspassaren les fronteres de la corona d’Aragó, doncs van ser traduïdes al castellà, al francès, al llatí i àdhuc a l’aragonès o al flamenc. Quant a la seva extensa obra cal separar els escrits en llatí dels escrits en català, diferents no tan sols pel que fa a la llengua, sinó també per que fa al contingut.
Entre les seues obres s'ha de destacar:
1. L’enciclopèdia titulada Lo Crestià (1379-1386), una trentena de volums que pretenien contenir -en paraules del propi Eiximenis- sumàriament tot lo fonamental de cristianisme.
2. El Llibre de les dones (1396) és un llibre de caire moralitzador que descriu la vida de la nena, de la donzella, de la casada, de la viuda i de la religiosa, tal com era i tal com Francesc Eiximenis creia que havia d'ésser. Tracta sobre les virtuts i vicis femenins des de el punt de vista misògin.
3. El llibre dels àngels (1392) és un resum de les doctrines existents a la seva època sobre la natura i els atributs dels àngels, expressat, com és habitual en la prosa d'Eiximenis, en un llenguatge planer i accessible als laics. Es el llibre de més èxit i popularitat.
La vida de Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis nasqué pels volts de 1330 potser a Girona. Quan era molt jove, entrà en l'ordre franciscà. La seua formació començà en les escoles de l'orde franciscà a Catalunya. Després anà a les universitats més importants d'Europa: la Universitat d 'Oxford i la Universitat de París.
Es doctorà en Teologia l’any 1374 a Tolosa. Va ser nomenat Catedràtic a Barcelona -càrrec que ocuparia fins al 1381- i posteriorment marxà a València, on participà com a mitjancer en les commocions socials que es produïren a la ciutat del Túria, l’any 1383, durant el regnat de Pere III.
En 1408 prengué part al Concili de Perpinyá. Allà el nomenà el Papa d'Avinyó Benet XIII primer Patriarca de Jerusalem i després administrador apostòlic (bisbe provisional) de la diòcesi d'Elna (antic nom de la diòcesi de Perpinyà).
Eiximenis morí a Perpinyà segurament el 23 d'abril de 1409.
Obres de Francesc Eiximenis
Les obres de Francesc Eiximenis gaudiren d’una gran popularitat i traspassaren les fronteres de la corona d’Aragó, doncs van ser traduïdes al castellà, al francès, al llatí i àdhuc a l’aragonès o al flamenc. Quant a la seva extensa obra cal separar els escrits en llatí dels escrits en català, diferents no tan sols pel que fa a la llengua, sinó també per que fa al contingut.
Entre les seues obres s'ha de destacar:
1. L’enciclopèdia titulada Lo Crestià (1379-1386), una trentena de volums que pretenien contenir -en paraules del propi Eiximenis- sumàriament tot lo fonamental de cristianisme.
2. El Llibre de les dones (1396) és un llibre de caire moralitzador que descriu la vida de la nena, de la donzella, de la casada, de la viuda i de la religiosa, tal com era i tal com Francesc Eiximenis creia que havia d'ésser. Tracta sobre les virtuts i vicis femenins des de el punt de vista misògin.
3. El llibre dels àngels (1392) és un resum de les doctrines existents a la seva època sobre la natura i els atributs dels àngels, expressat, com és habitual en la prosa d'Eiximenis, en un llenguatge planer i accessible als laics. Es el llibre de més èxit i popularitat.
